Elogi del malentès
2018
Group show
Curated by Joana Hurtado Matheu
Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala.
«Elogi del malentès» és una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, comissariada per Joana Hurtado Matheu, i en col·laboració amb els municipis que l’acullen.
La mostra és una invitació a reflexionar sobre el conflicte que destapa el malentès i l’oportunitat que proporciona per descobrir un punt de vista alternatiu a través de 18 obres de 14 artistes dones: Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala.
︎
Il·lusió compila una selecció de dibuixos entorn de comportaments humans associats al llenguatge i la comunicació, els intents fallits, els murs invisibles i les cadenes de significat. El traç brut i alhora delicat d’Andrea Gómez ens parla d’amor i poder, de les tremolors i les distorsions, inconscients o voluntàries, que redueixen o amplien l’abast d’allò que expliquem. A la manera de gestos simples però incomplets, una sèrie de paraules i frases, símbols i codis apareixen com signes fragmentaris. Representacions gràfiques que s’entrellacen i s’entrebanquen fins al punt que ja no sabem si estem desxifrant o deformant un enunciat. Contra l’exercici solipsista d’atorgar sentit, l’artista crea i reclama una composició articulada i negociada del significat.
Per la combinació de paraula i imatge, el contrast del blanc i negre, i la barreja de referents que van de la ciència a la filosofia o l’art (de Epicuro a Ursula K. Le Guin, de Desmond Morris a Agnes Martin), l’obra d’Andrea Gómez es troba propera a les vinyetes contraculturals. El seu llenguatge subterrani de veus i mans ens entren per la vista com a parts d’un tot, un cos que es perd en el buit de la pàgina o en les el·lipsis de la narrativa seqüencial per evitar qualsevol missatge tancat. Crítica amb el reduccionisme de la publicitat, Gómez escampa el malentès per la sala, més enllà del full i la paret, fins al carrer, on la descontextualització converteix els dibuixos en cartells sense cap altra il·lusió que la que té l’exposició: difondre el malentès.
La mostra és una invitació a reflexionar sobre el conflicte que destapa el malentès i l’oportunitat que proporciona per descobrir un punt de vista alternatiu a través de 18 obres de 14 artistes dones: Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala.
︎
Il·lusió compila una selecció de dibuixos entorn de comportaments humans associats al llenguatge i la comunicació, els intents fallits, els murs invisibles i les cadenes de significat. El traç brut i alhora delicat d’Andrea Gómez ens parla d’amor i poder, de les tremolors i les distorsions, inconscients o voluntàries, que redueixen o amplien l’abast d’allò que expliquem. A la manera de gestos simples però incomplets, una sèrie de paraules i frases, símbols i codis apareixen com signes fragmentaris. Representacions gràfiques que s’entrellacen i s’entrebanquen fins al punt que ja no sabem si estem desxifrant o deformant un enunciat. Contra l’exercici solipsista d’atorgar sentit, l’artista crea i reclama una composició articulada i negociada del significat.
Per la combinació de paraula i imatge, el contrast del blanc i negre, i la barreja de referents que van de la ciència a la filosofia o l’art (de Epicuro a Ursula K. Le Guin, de Desmond Morris a Agnes Martin), l’obra d’Andrea Gómez es troba propera a les vinyetes contraculturals. El seu llenguatge subterrani de veus i mans ens entren per la vista com a parts d’un tot, un cos que es perd en el buit de la pàgina o en les el·lipsis de la narrativa seqüencial per evitar qualsevol missatge tancat. Crítica amb el reduccionisme de la publicitat, Gómez escampa el malentès per la sala, més enllà del full i la paret, fins al carrer, on la descontextualització converteix els dibuixos en cartells sense cap altra il·lusió que la que té l’exposició: difondre el malentès.
